| Fins i tot el rellotge aturat dona l'hora exacta. |
| Que terrible és la ment, grava imatges inexsistents i les converteix en reals. |
| Mostrant la nostra petitessa sentirem la nostra grandesa. |
| Tots estem sols. Però en aquesta soledad individual hi ha una comunió inmensa e infinta que ens abraça amb tendresa. |
| Tots necessitem sentir-nos estimats, però moltes vegades estimem sentirnos necessitats. |
| Si els hi tenim por als fantastmes als hi donem poder. |
| Prefereixo el dolor de la veritat que la felicita de la mentida. |
| Sota la terra, les arrels i els morts. |
| No som illes petites d'un mar sense fi; sino un gran mar amb petits buits que semblen illes. |
| Espero que res de mi mateixa m'impedeixi ser lliure. |
| Cadascú necessita sentir la seva vida com a pròpia i trobar la millor manera de viure-la. |
| No hi ha creació sense desig. |
| Jo sóc jo, quan no sóc jo. |
| No em sento el centre de l'univers; sento que l'univers està al centre |
| Viure
sensa futur m'obra al present. |
| En la contemplació, Deu es mira a si mateix a través nostre. |
| Pendre
consciencia m'apropa mès a Deu perqué em separa de
l'ilussió. |
| Tot va canviant, no de lloc ni de manera, sino de situació. |
| La mort es una porta que s'obra encara que no faci vent. |
| El fracàs en un, els camins per arribar-hi molts. |
| El fracàs es un dels camins per arribar-hi. |
| Si omples el teu cor d'amor, ompliràs al teva vida d'abundància. |
| A vegades ens capfiquem en viure el que no ens pertoca. |
| Tingues paciència amb mi i arribaré a Tu. |
| El que estimo de l'home, es l'humanitat que hi ha en ell. |
| El perfeccionisme m'impedeix valorar allà on arribo. |
| No plorem perl que se'n van;sino pel que de nosaltres s'emporten i trobare'm a faltar. |
| Es tant forta l'atracció de la ment pels pensaments que ens pren la possibilitat de viure el present. |
| En la vigilia sabem el que no som; en la meditació realitzem el que som. |
| Veig sense mirar i em sorprenc de l'adonar-me'n |
| La meva ment s'extranya que res de mi s'extranyi. |
| Perdono el meu passat per estar en pau en el meu present. |
| Per ser complerts necessitem dels amics perquè a cadascún d'ells els hi donem quelcom de nosaltres. |
| El que et faig a tu m'ho faig a mi. |
| M'oblido que tinc la llibertat d'escollir els meus pensaments |
| Els arbres moren d'empeus. Les flors inclinen el cap. |
| Ens busquem les vícitmes propicies per alimentar les nostres neures. |
| El cor mormoleja en el silenci |
| Escollim com seguir endevant amb els mots que ens acompanyen |
| Les paraules son per la ment. EL silenci pel cor. |
| Si vull ser lliure haig de deixar anar. |
|
Cada vegada que sic jo, apareix el personatge |
| Cada mort present, ens recorda les llagrimes dels morts absents. |
| El temps ofega si els vols atrapar, per+o allibera si el deixes anar |
| No plora qui més estima, sino qui més necessita. |
| Ni de la vida ni de la mort ens podem escapar. |
| Quan em veig i em miro, em reconec. Si em veig sense mirar-me, em faig por . |
| L'equilibri es un punt que no sempre es troba en el mateix lloc. |
| L'enyor ens serveix si ens indica cap a on hem d'anar, si el que fa es remetrens al passat, no és més que una ancora que ens impedeix avançar. |
| Quan més m'obror de cor, més capacitats sorgeixen. |
| La ment parla del que aprèn; el cor del que sap. |
| Un cop hi ha consciencia no es pot tirar enrere. |
| On hi ha consciencia, hi ha possibilitat de canvi. |
| La por em fa estar alerta, conscient, present. |
| La bellesa sempre es fràgil. La fragilitat sempre es bella |
| Si les experiències internes no ens transformen, es que són imaginades. |
| M'enamoro del personatge, però estimo la persona. |
| La meditació no és la resposta. |
| Es el Mestre qui va a trobar al deixeble. |
| En la incertessa està la saviessa de l'existència. |
| Quan m'equivoco sovint es perquè no vull veure el que és evident. |
| L'ego d'una persona és proporcional als "nos" que és capaç de dir? |
| Valorar les petites coses ens permet veure la profunditat de les mateixes. |
| Per treure el millor de mi, haig de fer un esforç; el pitjor surt sol. |
| Per ser lliure, hom ha de saber manegar-se amb la soledad. |
| Una persona no mor quan s'en va, sino quan l'oblidem. |
| L'art és unamanera de fer. La creativitat una manera de ser. |
| No pot haver-hi llim sense ombre, ni vida sense moviment; el pèndol va i ve. |
| A les coses de l'ànima se les enten amb el cor, no amb la ment. |
| Per se rbó, hom s'ha d'euivocar per millorar. |
| Quan m'entrego sense esperar res a canvi, sóc canal. |
| La pràctica d'entrega al Mestre es la practica de morir, ja que intento posar el meu ego als Seus peus. |
| Qui dòna sentit a la vida, dòna sentit a la mort. |
| Viure sense futur m'obra al present. |
| Sospito de mi quan no escolto als amics. |
| Prendre consciencia m'apropa més a Deu perquè em separa de l'ilussió. |
| No puc percebra la Realitat de la vida en la parcialitat de les coses, sino en la seva trajectòria |
| A vegades val la pena viure les coses de la vida sense voler allargar-les. |
| En la contemplació: Deu s veu a sí mateix a través nostra. |
| Els veritables canvis només és produeixen si sorgeixen des del corr |
| La mort no té presa. |
| El de fora es una excusa epr avançar interiorment. |
| El pais més llunyà es aquell del que no tornar mai. |
| El temps envolta el present per donar-li prespectiva. |
| El cor es com una esponja; quan és ple i el toques deixa anar allò mateix que l'ha saturat. |
| Cada día que visc, és un dia menys de vida. |
| La meditació és un pont construit amb paciència |
| Ell ens dòna; l'ús que en fem del que rebem, depèn de nosaltres. |
| Integrar el dolor en qualsevol acte de la vida. |
| En els fons de tot, està l'Amor. |
| Si l'actitud és correcte, tot s'adreça cap a la mateixa direcció. |
| L'obsessió paralitza la realització del desig. |
| Per aconseguir l'ideal hem de treballar la realitat. |